Malgrat les duríssimes condicions hivernals, la potent cordada vallesana formada pel Joan (Alpinista de revista) i jo mateix (Pocholo quan arribo al "valle"), vàrem assolir la prestigiosa talaia pirinenca del Bassiero. Ah, el túnel Juancar I és una passada!
1 comentari:
Mare Déu! quines ganes de patir!...però vaja, així m'agrada que us aneu acostumant a anar a poteta perquè el negoci de l'esquí té els dies comptats!
Publica un comentari a l'entrada